Quarta reflexió…

Parlaré com sempre he fet sobre les meves pràctiques que he estat fent, la penúltima pràctica tractava de llegir un llibre “Educació Infantil , Resposta Educativa a la diversitat”- Gema Paniagua/Jesús Palacios . És un llibre que tenia ganes de llegir, perquè no tan sols me’l demanava la mestra de psicologia, sinó que en moltes assignatures era bibliografia recomanada. Va ser un llibre fàcil de llegir, no el vaig gaudir com m’hagués agradat per falta de temps, quan et fan fer alguna cosa obligatòria i que no tens temps, canvia el punt de vista. Tot i així, m’ha agradat molt i em serveix pel meu aprenentatge, pel meu camí cap a mestra. Trobo que parla de coses molt interessants, vaig haver de llegir-ho amb deteniment ja que havia de fer una reflexió de cada capítol. A més a mi m’agrada sempre encaminar-ho tot a la meva experiència, que no és molta, però em fa recordar moments,  i em fa sentir viva. Ja que el fet de sentir-te identificada fa que et donin pistes que vas ven encaminada, que estàs anant per on has d’anar...  Que el que has estat fent en aquests últims anys ha servit d’alguna cosa.

D’alguns capítols havíem de fer petites intervencions, amb preguntes formulades, treball d’investigació... Que tot i que va ser un treball extens que em va portar forces dies, el resultat va ser molt bo. Em quedo contenta de la meva avaluació personal. A més és un llibre que parla absolutament de tot, no es deixa res en el tinter! I vas llegint i vas aprenent, es fa força amè.

Per el contrari si parlo de la meva última pràctica no estic tant satisfeta com la resta, ja que va ser un treball que em va costar molt enfocar-lo. Tractava de fer un projecte de mediació escolar que pogués servir per tot el cicle d’Infantil ( de 3 a 6 anys). Crec que el que em va costar més no va ser la justificació del perquè ho feia, sinó com el portaria a cap. Ja que desconeixia completament que existís això, i no vaig trobar cap escola que jo coneixia que el fes... Llavors vaig fer investigació per Internet, la majoria dels vídeos que hi havia era per adolescents, va ser molt interessant, però es clar enfocar-ho a la canalla més petita em va costar més... Crec que si arribés el moment d’haver d’aplicar-ho a la vida real sabria com parlar-ho. I crec que és això el que intenta la meva mestra, que amb els treballs i ficar-te en situació siguis capaç del dia de demà de que et serveixi, i recordis els moments que vas passar fent-ho. Però és una manera de que no se’t oblidi.

La meva valoració d’aquesta assignatura ha passat per varis moments, primer pensar que no podia assistir a classe va ser un turment. M’agrada molt la psicologia, i jo volia fer-la presencial. Però em va semblar molt bé que la mestra estigués disposada a fer doble treball de valorar altres pràctiques per a que les que no poden anar, segueixin fent l’assignatura. No va ser fàcil, fer treballs individuals extensos i ben fets, amb el poc temps que tinc, he de dir que m’ha costat. Però la valoració és positiva. He aprés molt! Gràcies...

tercera reflexió...PSICOLOGIA TEMA 3

Les intel·ligències múltiples

HOWARD GARDNER : psicòleg i professor de La universitat de Harvard. On deia que totes les persones tenim 8 intel·ligències que determinen el comportament i la manera d’aprendre el món que ens envolta. Era com una espècie de crítica a la noció que tenim que només hi ha una única intel·ligència.

Que s’entén per intel·ligència ?   La capacitat per resoldre problemes, per a poder generar-ne de nous i poder resoldre’ls també. Capacitat per crear productes en un  medi adient.

Intel·ligència ABANS: Només hi ha una una, innata, innvariable i quantificable.

Intel·ligència ARA: Se’n poden desenvolupar més, educable, no definida, amb capacitat i pot variar segons les experiències.

Què s’entén per intel·ligències múltiples? Definida com una capacitat que pot desenvolupar-se, amb components genètics però que segons com interactuïs amb l’ambient, les experiències, l’educació que et donin, com estiguis de motivat, estimulat... desenvoluparan una potencialitat o una altre.

A aquestes intel.ligències les necessitem totes, totes són importants, i a cada persona se li combinen de manera diferent

En Gardner en distingeix 8

• Intel·ligència lingüística à capacitat per utilitzar les paraules de manera efectiva. Tant oral com escrit.

Els nens que destaquen en aquest tipus d’intel·ligència són: els que els agrada llegir, escriure, participar en debats, explicar histories, jugar a jocs de paraules...

Estratègies didàctiques: elaboració de diaris, pluja d’idees per fomentar el vocabulari, mapes conceptuals... Fer activitats de biblioteca, crear programes de ràdio, fer debats...

• Intel·ligència lògic- matemàtic à Capacitat d’utilitzar els números de manera efectiva. Raonar adequadament, tenir sensibilitat als esquemes i relacions lògiques. Entendre el món abstracte i portar a terme operacions matemàtiques.

Els nens que destaquen en aquest tipus d’intel·ligència són: els que els agraden els números i li presten més atenció a les combinacions, els agrada experimentar i tenen curiositat, pregunten i resolen problemes.

Estratègies didàctiques: aprenentatge cooperatiu. Treballar amb números, fer gràfiques junts amb dates fàcils que hagin passat a la classe o a l’escola. Fer una estimulació del pensament.

• Intel·ligència Espaialà L’habilitat per percebre de manera exacte el món visual-espaial i saber fer transformacions sobre aquestes percepcions. Tenen sensibilitat a les línies, al color, a la forma...

Els nens que destaquen en aquest tipus d'intel·ligència són : dibuixar, dissenyar, visualitzar, pensar amb imatges i després pintar-les...

Estratègies didàctiques: trencaclosques, mapes conceptuals, treballs artístics. Crear alguna cosa junts, com un conte, un còmic, fer murals que siguin visuals. Utilitzar panells didàctics.

• Intel·ligència Musicalà La capacitat de percebre, discriminar, transformar i expressar les formes musicals. Sensibilitat per el ritme, el to, la melodia, el timbre i el color d’una obra musical.

Els nens que destaquen en aquest tipus d’intel·ligència són:  cantar, entonar melodies, xiular, portar el ritme amb els peus o les mans...

Estratègies didàctiques: Tocar un instrument, cantar, escoltar música. Fer que hi hagi alguna sortida a algun concert, treballar amb música que ens mostri els estats d’ànim, que ens mostrin sentiments.

• Intel·ligència cinètic- corporalà Capacitat per utilitzar tot el cos per expressar idees i sentiments. Tenir la facilitat en les mans per a poder produir coses, transformar-les... que tinguin destresa.

Els nens que destaquen en aquest tipus d’intel·ligència són: els que els agrada ballar, saltar, córrer, construir, gesticular...

Estratègies didàctiques: fer que aprenguin construint, tocant, actuant i fent que ells sentin el seu propi aprenentatge. Fer un teatre a classe, fer jocs que hagin d’expressar-se amb mímica, que utilitzin el pensament manual: crear alguna cosa amb plastilina.

• Intel·ligència Interpersonal à  Entendre i respondre de manera correcta als estats d’ànim, motivacions, desitjos, sentiments... dels altres.

Els nens que destaquen en aquest tipus d’intel·ligència són: Els agrada intercanviar idees amb els seus companys, dirigir, organitzar, relacionar-se...

Estratègies didàctiques: aprenentatge cooperatiu, tutoria entre iguals, debats, conflictes cognitius, educació intercultural. Crear projectes col·lectius, amb la seva classe i amb altres. Contractes pedagògics.  

• Intel·ligència Intrapersonal à El coneixement de si mateix, i l’habilitat per adaptar les pròpies maneres d’actuar a partir d’aquell coneixement. Inclou tenir una imatge de si mateix, tenir consciència del propis estats anímics, les motivacions, els desitjos..Tenir la capacitat per la autodisciplina, la autocomprensió i la autoestima.

Els nens que destaquen en aquest tipus d’intel·ligència són: els que els agrada somiar, són imaginatius, reflexionen, planifiquen...

Estratègies didàctiques: projectes individualitzats i diaris per a la autoregulació, treballs independents, que cada nen vagi al seu ritme. Que puguin autoevaluar-se. Depenen de l’edat que creïn diaris personals, portafolis per a poder reflexionar..

• Intel·ligència Naturalista à Capacitat que mostren alguns individus per entendre el món natural, on inclou, la vida, la reproducció de les plantes, els animals i tota la naturalesa en general.

Els nens que destaquen en aquest tipus d’intel·ligència són: els nens que els agrada observar, classificar, i tenen molt interès pel món natural i els seus fenòmens.

Estratègies didàctiques: fer que aprenguin a observar i que sàpiguen descriure l’entorn. Fer activitats a l’aire lliure, crear situacions per conèixer l’entorn, activitats, sortides, tenir algun animal a la classe, o una planta. Fer educació ambiental a l’aula, que aprenguin que han de fer, com es recicla que prenguin consciència.

* Quan els nens i nenes comencen a anar a l’escola, ja tenen unes inclinacions pròpies, les tenen des de que són petits. Tots els nens tenen totes les inteligencies que he nombrat anteriorment, però hi haurà unes que tindrà més desenvolupades que altres. A l’escola pot aconseguir potenciar i aconseguir un bon nivell de competència d’algunes que no té tant desenvolupades, sempre depenent de la mestra, com els motivi, els estimuli...

Antigament el que es volia potenciar i el que es creia que era més important i el que li serviria per un futur era la intel·ligència lingüística i la matemàtica. Actualment l’ensenyament ha canviat i es centren de manera global en totes les àrees d’aprenentatge sense ni valorar més ni infravalorar unes de les altres.

Que podem fer a l’escola?

Primer de tot hem de tenir present les vuit intel·ligències múltiples, per tant, cal estimular-les a la classe totes per igual, per a poder aconseguir un nivell de desenvolupament coherent de forma global.

Per a poder arribar a tots els nens, s’han d’oferir diferents activitats escolars des de el punt de vista de totes les intel·ligències.

Si coneixem els punts fort del nen ( que serien les intel·ligències més desenvolupades) coneixerem quins són els seus febles i és allà on intervindrem per potenciar-los.

Ajudar als alumnes a descobrir les seves intel·ligències múltiples,per ells mateixos.

Fer que cada Intel·ligència múltiple li pugui donar un sentit aplicable a la vida, que no serveixi només per fer activitats a la classe, sinó que aprenguin la realitat del món en el que viuen. Que siguin capaços de poder resoldre els seus problemes i els conflictes que puguin tenir.

Donar molta importància a l’atenció i a la motivació.

Aplicar tot el que s’ha après a noves situacions, que no havien fet mai.

 

La meva visió....

Ja tornem a ser aquí! Primer de tot….

Comencem nou curs, noves expectatives, noves emocions, noves amistats, retrobaments, nous maldecaps... amb il·lusió però, encara, que no deixen de ser maldecaps!

Quina bona notícia que tinc per començar aquest nou curs, per fi m’han fet fixa a la guarderia que estic!i en els temps que corren..., ha estat com s’hi m’hagués tocat la loteria... Però com sempre en aquesta vida, hi ha la part agredolça , no puc assistir a les classes de matí! I aquí tenim la nostra estimada, assignatura de psicologia, vaig pensar que, com és una assignatura que m’agrada, no tindria massa problema... però m’està costant, déu n’hi do! Més que res es l ’impotència que dóna no poder gaudir-la com voldries. Però aquí estem! Ja tornem a ser aquí! I m’ha costat molt arribar on estic per a llençar la tovallola tan aviat! Així que endavant....!

Psicologia Educativa

Vull començar explicant que significa per mi la psicologia... Psicologia és l’estudi científic del comportament humà i els processos mentals. Estudia la conducta i l’experiència de com els essers humans i els animals, senten, pensen, aprenen i coneixen per poder adaptar-se al medi on viuen. Per altra banda el concepte d’educació pot dir-se que és el procés de socialització, on la societat transmet de forma organitzada i sistemàtica els seus coneixements que han estat “acumulats en el temps”, les aptituds i els valors a les noves generacions futures.

Així doncs, podem comprovar que aquests dos conceptes van agafadets de la mà, ja que tots dos tenen a veure amb l’aprenentatge. En l’educació s’utilitzen diverses estratègies i mètodes per estimular l’ assimilació de conceptes pels alumnes, on a la vegada gràcies a aquestes estratègies s’adaptaran millor en el medi social en el que conviuen. La psicologia li ofereix a l’educació tècniques per modificar conductes que no estan acceptades per la nostra societat, i s’intenta evitar-les o eliminar-les. Per tant la psicologia et dóna les eines i l’educació les transmet. De fet tenen tanta relació que són un sol, un TOT.

Aquesta primera entrada del meu blog, d’aquest segon curs, ens parla d’això ,de la Psicologia Educativa  i de com s’ha d’utilitzar per la prevenció de problemes futurs amb els nostres alumnes.

Conèixer les aportacions d’autors que han deixat petjada en l’ història és important per entendre i detectar situacions que passen a diari a les aules. Com a futura mestra aquests autors que estic estudiant tant al cicle superior com ara mateix a la Universitat t’omplen de coneixement profund i et donen les eines per a que puguis ajudar al desenvolupament positiu dels nens que tindràs.

Els continguts i temes prioritaris de la psicologia de l’educació, on a, Infantil, es poden adaptar força bé són:

1.      Els processos de canvi comportamental à cada nen té unes característiques pròpies, i té el seu ritme. Per tant necessiten activitats diferents. Els ritmes s’han de respectar sempre i ser molt flexibles. I mantenir el teu grup classe motivat, tant tu mateixa com els teus nens.

2.      Factors o variables que condicionen els processos de canvi comportamental à Els models d’aprenentatge i models d’intervenció més adequats. I l’ambient docent. ( relacions entre mestres, relacions alumnes, influencies..)

Un cop dit això, podem centrar-nos en les diverses teories que hem de conèixer per a poder adaptar-les a les necessitats dels nostres infants. Tot i que tenen diferents línies metodològiques cal a dir, que tots en aporten alguna cosa. Uns més que altres, però tots són importants, i ens serviran per determinades situacions, que ja ens hem trobat i ens trobarem. Farem una breu explicació de cadascuna:

PLURALISME EPISTEMOLÒGIC

1.      Conductismeà El conductisme va néixer amb Watson , que és el que ens parla del “Estímul-Resposta”, i on parla que la ment és una tabula rassa, naixem sense saber res. Per aquests autors la ment i els processos mentals, no podien ser estudiats científicament per què no són observables. Es per això que estudiaven els estímuls i les respostes, que allò, sí que era observable. Desenvolupant teories com la del conductisme clàssic, i el conductisme operant. ( Ivan Pavlov, Skinner)  Però es clar no van estudiar els processos mentals, i és important.

     Cal a dir que aquesta teoria la utilitzem a diari a les nostres aules com estímul per reforçar conductes positives que han fet els nostres infants, o bé per evitar que tornin a fer algunes conductes que no han fet bé. A base de reforços positius, aconseguim repetició de conductes.

2.      Orientació cognitiva à És una mica una contraposició del conductisme. No els agrada la idea de que la conducta és solament una resposta d’un estímul, pensen que és molt més. Per ells és un canvi relatiu en els nostres esquemes mentals, provocats per les experiències, i als esquemes mentals que ja tenies. Aquesta teoria s’interessa per la forma en que la ment humana pensa i aprèn. Un dels autors estrella del cognitivisme és Piaget . Funcions bàsiquesà Organització ( etapes de coneixement que porten a comportaments diferents), Adaptació, Assimilació ( incorpora informació a la que ja té), Acomodació ( modifica l’organització que ja tenia)

A les aules s’utilitza aquesta manera de fer, per què deixem que el nen creï un altre esquema dins la seva ment del que tenia abans. Per exemple un nen ja sap que és un cargol, però si portem informació tots del que és un cargol, ell anirà acomodant i assimilant dins del seu cap aquesta nova informació, per tant haurà canviat el seu esquema. Aquests aprenentatges són molt efectius, sobretot per què tenen en compte que el nen és el responsable del seu propi aprenentatge. Aquí nosaltres com a mestres, hem de potenciar aquest aprenentatge autònom.

Per acabar jo diria que lo principal és que el nen, el que hagi après de nou, sàpiga quan i com ho ha d’aplicar.

3.      Orientació psicosocial à Aquests estudien el auto coneixement de l’alumne i a la vegada com funciona el seu entorn social. S’estudia les relacions interpersonals que existeixen entre ser humà i el seu medi. Tot això amb la finalitat de que millori la seva pràctica educativa.

-          Teories del psicoanàlisis: Nelson.

-          Teories humanistes ( Dinàmiques de grup)

-          Inclús teories ecològiques

-          Pedagogia sistèmica ( Gestalt)

El que es vol, és, ajudar al nen des de ben petit al que és el seu auto coneixement. Estudien els rols ( el professor, les expectatives...), com interaccionen entre els seus companys, la personalitat, emocions, sentiments, com ens veiem nosaltres mateixos (autoconcepte, autoestima...) i ens donaran eines per a poder afrontar problemes, conflictes i evolucionar en aquesta societat que vivim.

4.      Orientació ecològica à El seu representant és en Brofrenbrenner, on ens explica quins efectes pot produir en els individus l’ influència del seu ambient, i com afecta al seu desenvolupament. Ens parla de quatre sistemes: Microsistema ( el que més afecta al nen, més proper) , Mesosistema,( Seria el vincle entre els microsistemes) Exosistema ( engloba els dos sistemes anteriors)  i Macrositema (tot el que és compartit per tots, englobaria a tots els sistemes) . Aquestos, depenen uns dels altres i estan interrelacionats.

Aquesta teoria és molt bona, ja que quant tu coneixes, com a mestre, l’entorn del teu alumne, i coneixes amb qui viu, com, amb qui es relaciona etc... pots entendre comportaments i buscar solucions. Ja moltes coses que com a mestre no podràs solucionar ni controlar, però, pot ser, millorar. I amb això ja em avançat molt.

 Com a futura mestra el saber que has pogut ajudar una mica al teu alumne,encara que sigui molt poquet, per mi, jo, ja hauré aconseguit el meu  propòsit, i em sentiré orgullosa d’haver escollit aquest camí.