La meva visió....

Ja tornem a ser aquí! Primer de tot….

Comencem nou curs, noves expectatives, noves emocions, noves amistats, retrobaments, nous maldecaps... amb il·lusió però, encara, que no deixen de ser maldecaps!

Quina bona notícia que tinc per començar aquest nou curs, per fi m’han fet fixa a la guarderia que estic!i en els temps que corren..., ha estat com s’hi m’hagués tocat la loteria... Però com sempre en aquesta vida, hi ha la part agredolça , no puc assistir a les classes de matí! I aquí tenim la nostra estimada, assignatura de psicologia, vaig pensar que, com és una assignatura que m’agrada, no tindria massa problema... però m’està costant, déu n’hi do! Més que res es l ’impotència que dóna no poder gaudir-la com voldries. Però aquí estem! Ja tornem a ser aquí! I m’ha costat molt arribar on estic per a llençar la tovallola tan aviat! Així que endavant....!

Psicologia Educativa

Vull començar explicant que significa per mi la psicologia... Psicologia és l’estudi científic del comportament humà i els processos mentals. Estudia la conducta i l’experiència de com els essers humans i els animals, senten, pensen, aprenen i coneixen per poder adaptar-se al medi on viuen. Per altra banda el concepte d’educació pot dir-se que és el procés de socialització, on la societat transmet de forma organitzada i sistemàtica els seus coneixements que han estat “acumulats en el temps”, les aptituds i els valors a les noves generacions futures.

Així doncs, podem comprovar que aquests dos conceptes van agafadets de la mà, ja que tots dos tenen a veure amb l’aprenentatge. En l’educació s’utilitzen diverses estratègies i mètodes per estimular l’ assimilació de conceptes pels alumnes, on a la vegada gràcies a aquestes estratègies s’adaptaran millor en el medi social en el que conviuen. La psicologia li ofereix a l’educació tècniques per modificar conductes que no estan acceptades per la nostra societat, i s’intenta evitar-les o eliminar-les. Per tant la psicologia et dóna les eines i l’educació les transmet. De fet tenen tanta relació que són un sol, un TOT.

Aquesta primera entrada del meu blog, d’aquest segon curs, ens parla d’això ,de la Psicologia Educativa  i de com s’ha d’utilitzar per la prevenció de problemes futurs amb els nostres alumnes.

Conèixer les aportacions d’autors que han deixat petjada en l’ història és important per entendre i detectar situacions que passen a diari a les aules. Com a futura mestra aquests autors que estic estudiant tant al cicle superior com ara mateix a la Universitat t’omplen de coneixement profund i et donen les eines per a que puguis ajudar al desenvolupament positiu dels nens que tindràs.

Els continguts i temes prioritaris de la psicologia de l’educació, on a, Infantil, es poden adaptar força bé són:

1.      Els processos de canvi comportamental à cada nen té unes característiques pròpies, i té el seu ritme. Per tant necessiten activitats diferents. Els ritmes s’han de respectar sempre i ser molt flexibles. I mantenir el teu grup classe motivat, tant tu mateixa com els teus nens.

2.      Factors o variables que condicionen els processos de canvi comportamental à Els models d’aprenentatge i models d’intervenció més adequats. I l’ambient docent. ( relacions entre mestres, relacions alumnes, influencies..)

Un cop dit això, podem centrar-nos en les diverses teories que hem de conèixer per a poder adaptar-les a les necessitats dels nostres infants. Tot i que tenen diferents línies metodològiques cal a dir, que tots en aporten alguna cosa. Uns més que altres, però tots són importants, i ens serviran per determinades situacions, que ja ens hem trobat i ens trobarem. Farem una breu explicació de cadascuna:

PLURALISME EPISTEMOLÒGIC

1.      Conductismeà El conductisme va néixer amb Watson , que és el que ens parla del “Estímul-Resposta”, i on parla que la ment és una tabula rassa, naixem sense saber res. Per aquests autors la ment i els processos mentals, no podien ser estudiats científicament per què no són observables. Es per això que estudiaven els estímuls i les respostes, que allò, sí que era observable. Desenvolupant teories com la del conductisme clàssic, i el conductisme operant. ( Ivan Pavlov, Skinner)  Però es clar no van estudiar els processos mentals, i és important.

     Cal a dir que aquesta teoria la utilitzem a diari a les nostres aules com estímul per reforçar conductes positives que han fet els nostres infants, o bé per evitar que tornin a fer algunes conductes que no han fet bé. A base de reforços positius, aconseguim repetició de conductes.

2.      Orientació cognitiva à És una mica una contraposició del conductisme. No els agrada la idea de que la conducta és solament una resposta d’un estímul, pensen que és molt més. Per ells és un canvi relatiu en els nostres esquemes mentals, provocats per les experiències, i als esquemes mentals que ja tenies. Aquesta teoria s’interessa per la forma en que la ment humana pensa i aprèn. Un dels autors estrella del cognitivisme és Piaget . Funcions bàsiquesà Organització ( etapes de coneixement que porten a comportaments diferents), Adaptació, Assimilació ( incorpora informació a la que ja té), Acomodació ( modifica l’organització que ja tenia)

A les aules s’utilitza aquesta manera de fer, per què deixem que el nen creï un altre esquema dins la seva ment del que tenia abans. Per exemple un nen ja sap que és un cargol, però si portem informació tots del que és un cargol, ell anirà acomodant i assimilant dins del seu cap aquesta nova informació, per tant haurà canviat el seu esquema. Aquests aprenentatges són molt efectius, sobretot per què tenen en compte que el nen és el responsable del seu propi aprenentatge. Aquí nosaltres com a mestres, hem de potenciar aquest aprenentatge autònom.

Per acabar jo diria que lo principal és que el nen, el que hagi après de nou, sàpiga quan i com ho ha d’aplicar.

3.      Orientació psicosocial à Aquests estudien el auto coneixement de l’alumne i a la vegada com funciona el seu entorn social. S’estudia les relacions interpersonals que existeixen entre ser humà i el seu medi. Tot això amb la finalitat de que millori la seva pràctica educativa.

-          Teories del psicoanàlisis: Nelson.

-          Teories humanistes ( Dinàmiques de grup)

-          Inclús teories ecològiques

-          Pedagogia sistèmica ( Gestalt)

El que es vol, és, ajudar al nen des de ben petit al que és el seu auto coneixement. Estudien els rols ( el professor, les expectatives...), com interaccionen entre els seus companys, la personalitat, emocions, sentiments, com ens veiem nosaltres mateixos (autoconcepte, autoestima...) i ens donaran eines per a poder afrontar problemes, conflictes i evolucionar en aquesta societat que vivim.

4.      Orientació ecològica à El seu representant és en Brofrenbrenner, on ens explica quins efectes pot produir en els individus l’ influència del seu ambient, i com afecta al seu desenvolupament. Ens parla de quatre sistemes: Microsistema ( el que més afecta al nen, més proper) , Mesosistema,( Seria el vincle entre els microsistemes) Exosistema ( engloba els dos sistemes anteriors)  i Macrositema (tot el que és compartit per tots, englobaria a tots els sistemes) . Aquestos, depenen uns dels altres i estan interrelacionats.

Aquesta teoria és molt bona, ja que quant tu coneixes, com a mestre, l’entorn del teu alumne, i coneixes amb qui viu, com, amb qui es relaciona etc... pots entendre comportaments i buscar solucions. Ja moltes coses que com a mestre no podràs solucionar ni controlar, però, pot ser, millorar. I amb això ja em avançat molt.

 Com a futura mestra el saber que has pogut ajudar una mica al teu alumne,encara que sigui molt poquet, per mi, jo, ja hauré aconseguit el meu  propòsit, i em sentiré orgullosa d’haver escollit aquest camí.