Quarta reflexió…

Parlaré com sempre he fet sobre les meves pràctiques que he estat fent, la penúltima pràctica tractava de llegir un llibre “Educació Infantil , Resposta Educativa a la diversitat”- Gema Paniagua/Jesús Palacios . És un llibre que tenia ganes de llegir, perquè no tan sols me’l demanava la mestra de psicologia, sinó que en moltes assignatures era bibliografia recomanada. Va ser un llibre fàcil de llegir, no el vaig gaudir com m’hagués agradat per falta de temps, quan et fan fer alguna cosa obligatòria i que no tens temps, canvia el punt de vista. Tot i així, m’ha agradat molt i em serveix pel meu aprenentatge, pel meu camí cap a mestra. Trobo que parla de coses molt interessants, vaig haver de llegir-ho amb deteniment ja que havia de fer una reflexió de cada capítol. A més a mi m’agrada sempre encaminar-ho tot a la meva experiència, que no és molta, però em fa recordar moments,  i em fa sentir viva. Ja que el fet de sentir-te identificada fa que et donin pistes que vas ven encaminada, que estàs anant per on has d’anar...  Que el que has estat fent en aquests últims anys ha servit d’alguna cosa.

D’alguns capítols havíem de fer petites intervencions, amb preguntes formulades, treball d’investigació... Que tot i que va ser un treball extens que em va portar forces dies, el resultat va ser molt bo. Em quedo contenta de la meva avaluació personal. A més és un llibre que parla absolutament de tot, no es deixa res en el tinter! I vas llegint i vas aprenent, es fa força amè.

Per el contrari si parlo de la meva última pràctica no estic tant satisfeta com la resta, ja que va ser un treball que em va costar molt enfocar-lo. Tractava de fer un projecte de mediació escolar que pogués servir per tot el cicle d’Infantil ( de 3 a 6 anys). Crec que el que em va costar més no va ser la justificació del perquè ho feia, sinó com el portaria a cap. Ja que desconeixia completament que existís això, i no vaig trobar cap escola que jo coneixia que el fes... Llavors vaig fer investigació per Internet, la majoria dels vídeos que hi havia era per adolescents, va ser molt interessant, però es clar enfocar-ho a la canalla més petita em va costar més... Crec que si arribés el moment d’haver d’aplicar-ho a la vida real sabria com parlar-ho. I crec que és això el que intenta la meva mestra, que amb els treballs i ficar-te en situació siguis capaç del dia de demà de que et serveixi, i recordis els moments que vas passar fent-ho. Però és una manera de que no se’t oblidi.

La meva valoració d’aquesta assignatura ha passat per varis moments, primer pensar que no podia assistir a classe va ser un turment. M’agrada molt la psicologia, i jo volia fer-la presencial. Però em va semblar molt bé que la mestra estigués disposada a fer doble treball de valorar altres pràctiques per a que les que no poden anar, segueixin fent l’assignatura. No va ser fàcil, fer treballs individuals extensos i ben fets, amb el poc temps que tinc, he de dir que m’ha costat. Però la valoració és positiva. He aprés molt! Gràcies...