tercera reflexió...PSICOLOGIA TEMA 3

Les intel·ligències múltiples

HOWARD GARDNER : psicòleg i professor de La universitat de Harvard. On deia que totes les persones tenim 8 intel·ligències que determinen el comportament i la manera d’aprendre el món que ens envolta. Era com una espècie de crítica a la noció que tenim que només hi ha una única intel·ligència.

Que s’entén per intel·ligència ?   La capacitat per resoldre problemes, per a poder generar-ne de nous i poder resoldre’ls també. Capacitat per crear productes en un  medi adient.

Intel·ligència ABANS: Només hi ha una una, innata, innvariable i quantificable.

Intel·ligència ARA: Se’n poden desenvolupar més, educable, no definida, amb capacitat i pot variar segons les experiències.

Què s’entén per intel·ligències múltiples? Definida com una capacitat que pot desenvolupar-se, amb components genètics però que segons com interactuïs amb l’ambient, les experiències, l’educació que et donin, com estiguis de motivat, estimulat... desenvoluparan una potencialitat o una altre.

A aquestes intel.ligències les necessitem totes, totes són importants, i a cada persona se li combinen de manera diferent

En Gardner en distingeix 8

• Intel·ligència lingüística à capacitat per utilitzar les paraules de manera efectiva. Tant oral com escrit.

Els nens que destaquen en aquest tipus d’intel·ligència són: els que els agrada llegir, escriure, participar en debats, explicar histories, jugar a jocs de paraules...

Estratègies didàctiques: elaboració de diaris, pluja d’idees per fomentar el vocabulari, mapes conceptuals... Fer activitats de biblioteca, crear programes de ràdio, fer debats...

• Intel·ligència lògic- matemàtic à Capacitat d’utilitzar els números de manera efectiva. Raonar adequadament, tenir sensibilitat als esquemes i relacions lògiques. Entendre el món abstracte i portar a terme operacions matemàtiques.

Els nens que destaquen en aquest tipus d’intel·ligència són: els que els agraden els números i li presten més atenció a les combinacions, els agrada experimentar i tenen curiositat, pregunten i resolen problemes.

Estratègies didàctiques: aprenentatge cooperatiu. Treballar amb números, fer gràfiques junts amb dates fàcils que hagin passat a la classe o a l’escola. Fer una estimulació del pensament.

• Intel·ligència Espaialà L’habilitat per percebre de manera exacte el món visual-espaial i saber fer transformacions sobre aquestes percepcions. Tenen sensibilitat a les línies, al color, a la forma...

Els nens que destaquen en aquest tipus d'intel·ligència són : dibuixar, dissenyar, visualitzar, pensar amb imatges i després pintar-les...

Estratègies didàctiques: trencaclosques, mapes conceptuals, treballs artístics. Crear alguna cosa junts, com un conte, un còmic, fer murals que siguin visuals. Utilitzar panells didàctics.

• Intel·ligència Musicalà La capacitat de percebre, discriminar, transformar i expressar les formes musicals. Sensibilitat per el ritme, el to, la melodia, el timbre i el color d’una obra musical.

Els nens que destaquen en aquest tipus d’intel·ligència són:  cantar, entonar melodies, xiular, portar el ritme amb els peus o les mans...

Estratègies didàctiques: Tocar un instrument, cantar, escoltar música. Fer que hi hagi alguna sortida a algun concert, treballar amb música que ens mostri els estats d’ànim, que ens mostrin sentiments.

• Intel·ligència cinètic- corporalà Capacitat per utilitzar tot el cos per expressar idees i sentiments. Tenir la facilitat en les mans per a poder produir coses, transformar-les... que tinguin destresa.

Els nens que destaquen en aquest tipus d’intel·ligència són: els que els agrada ballar, saltar, córrer, construir, gesticular...

Estratègies didàctiques: fer que aprenguin construint, tocant, actuant i fent que ells sentin el seu propi aprenentatge. Fer un teatre a classe, fer jocs que hagin d’expressar-se amb mímica, que utilitzin el pensament manual: crear alguna cosa amb plastilina.

• Intel·ligència Interpersonal à  Entendre i respondre de manera correcta als estats d’ànim, motivacions, desitjos, sentiments... dels altres.

Els nens que destaquen en aquest tipus d’intel·ligència són: Els agrada intercanviar idees amb els seus companys, dirigir, organitzar, relacionar-se...

Estratègies didàctiques: aprenentatge cooperatiu, tutoria entre iguals, debats, conflictes cognitius, educació intercultural. Crear projectes col·lectius, amb la seva classe i amb altres. Contractes pedagògics.  

• Intel·ligència Intrapersonal à El coneixement de si mateix, i l’habilitat per adaptar les pròpies maneres d’actuar a partir d’aquell coneixement. Inclou tenir una imatge de si mateix, tenir consciència del propis estats anímics, les motivacions, els desitjos..Tenir la capacitat per la autodisciplina, la autocomprensió i la autoestima.

Els nens que destaquen en aquest tipus d’intel·ligència són: els que els agrada somiar, són imaginatius, reflexionen, planifiquen...

Estratègies didàctiques: projectes individualitzats i diaris per a la autoregulació, treballs independents, que cada nen vagi al seu ritme. Que puguin autoevaluar-se. Depenen de l’edat que creïn diaris personals, portafolis per a poder reflexionar..

• Intel·ligència Naturalista à Capacitat que mostren alguns individus per entendre el món natural, on inclou, la vida, la reproducció de les plantes, els animals i tota la naturalesa en general.

Els nens que destaquen en aquest tipus d’intel·ligència són: els nens que els agrada observar, classificar, i tenen molt interès pel món natural i els seus fenòmens.

Estratègies didàctiques: fer que aprenguin a observar i que sàpiguen descriure l’entorn. Fer activitats a l’aire lliure, crear situacions per conèixer l’entorn, activitats, sortides, tenir algun animal a la classe, o una planta. Fer educació ambiental a l’aula, que aprenguin que han de fer, com es recicla que prenguin consciència.

* Quan els nens i nenes comencen a anar a l’escola, ja tenen unes inclinacions pròpies, les tenen des de que són petits. Tots els nens tenen totes les inteligencies que he nombrat anteriorment, però hi haurà unes que tindrà més desenvolupades que altres. A l’escola pot aconseguir potenciar i aconseguir un bon nivell de competència d’algunes que no té tant desenvolupades, sempre depenent de la mestra, com els motivi, els estimuli...

Antigament el que es volia potenciar i el que es creia que era més important i el que li serviria per un futur era la intel·ligència lingüística i la matemàtica. Actualment l’ensenyament ha canviat i es centren de manera global en totes les àrees d’aprenentatge sense ni valorar més ni infravalorar unes de les altres.

Que podem fer a l’escola?

Primer de tot hem de tenir present les vuit intel·ligències múltiples, per tant, cal estimular-les a la classe totes per igual, per a poder aconseguir un nivell de desenvolupament coherent de forma global.

Per a poder arribar a tots els nens, s’han d’oferir diferents activitats escolars des de el punt de vista de totes les intel·ligències.

Si coneixem els punts fort del nen ( que serien les intel·ligències més desenvolupades) coneixerem quins són els seus febles i és allà on intervindrem per potenciar-los.

Ajudar als alumnes a descobrir les seves intel·ligències múltiples,per ells mateixos.

Fer que cada Intel·ligència múltiple li pugui donar un sentit aplicable a la vida, que no serveixi només per fer activitats a la classe, sinó que aprenguin la realitat del món en el que viuen. Que siguin capaços de poder resoldre els seus problemes i els conflictes que puguin tenir.

Donar molta importància a l’atenció i a la motivació.

Aplicar tot el que s’ha après a noves situacions, que no havien fet mai.

 

Segona reflexió...Psicologia

Tècniques de modificació de conducta...

Avui faré la segona entrada, així que vull  parlar de les tècniques de modificació de conducta.

CONDUCTAà Modalitat que té una persona per comportar-se d’una manera o d’una altre, en diversos àmbits de la seva vida. Sinònim de comportament, ja que es refereix a accions que desenvolupa un subjecte davant els estímuls que rep i els vincles que estableix amb el seu entorn.

+ A l’aula sorgeixen milions de conductes a diari per part dels infants. Hi ha conductes que com adults haurem de premiar per a que es repeteixin i altres que haurem d’aconseguir que s’eliminin. Les conductes que no ens agraden seran precisament les que provoquen malestar a l’aula i desequilibren el grup. Aquest tipus de conductes apareixen en els Infants quan tenen dificultats per adaptar-se al medi, quan volen cridar l’atenció, i per altres motius. Llavors existeixen un tipus de tècniques que podem utilitzar.

Quan estem a l’aula i comprovem que hi ha algun “problema de conducta”per part d’algun infant hem de pensar:

·         Saber si el nen té algun problema fora del centre. Per exemple si els seus pares tenen problemes econòmics i discuteixen a casa, si s’estan separant...

·         Tenir per escrit el comportament del nen, enregistrat per veure l’evolució. Si es repeteix, si va millorant..

·         On es produeix, pot ser que el comportament només el tingui a la classe amb tu, i en canvi en altres moments, com a l’hora del menjador no li passi.

·         Tenir apuntat quines actuacions estem desenvolupant, quina tècnica utilitzem.

·         Com actua l’Infant davant de les nostres indicacions, si respon bé, si haurem de canviar la tècnica...

Sempre hem de tenir en compte que cada nen és un món, això ens serveix com a base per conèixer el nostre grup. Sempre registrant tot amb els diferents registres d’observació. Com a mestra ens ajudarà a aprendre com actuem en diferents situacions,  si ens ha servit, si ho podem utilitzar en un altre moment, en què ens hem equivocat...

TEMPS FORA DE REFORÇAMENT

Aquesta tècnica de temps fora, consisteix en, aïllar el nen en un lloc que no hi hagi massa estímuls, durant un petit període de temps.

Tècnica que no s’ha d’abusar i que s’ha d’utilitzar quant l’Infant no fa cas a cap indicació. Mai abusar del temps que el nen està fora del grup.

Aquesta tècnica sempre l’hem de presentar com a conseqüència d’una conducta, no com un càstig.

REFORÇ POSITIU

Tècnica utilitzada quant un nen fa cas donar-li un premi per a que ho torni a repetir. Genera autoestima als nens. S’elogia conductes concretes per evitar que s’oblidin. Cal tenir molta credibilitat si dius que donaràs un premi si fan tal cosa, has de ser conseqüent sinó perds el respecte.

SISTEMA DE DIRECCIÓ DE CONDUCTA MITJANÇANT CONTRACTE

Aquesta tècnica es de caràcter individual, on s’estableix un contracte real per escrit entre el nen i la seva educadora. El nen ha de ser partícip d’aquesta acció, hi ha d’haver un acord entre les dues parts, i la penalització també. Per a que sigui una tècnica efectiva no serveix només l’escrit sinó també fer-li recordar que existeix aquell contracte.

TUTORIA D’UN COMPANY

Consisteix en ajudar-se entre iguals. Tècnica molt enriquidora, ja que l’ interacció entre alumnes és una font d’aprenentatge, i permet l’adquisició d’habilitats socials importants per la societat en la que viuen. Els alumnes fan un paper mediador en l’aprenentatge dels seus companys.

SOBRECORRECCIÓ SUSTITUTIVA

Tècnica utilitzada quan el nen ha tingut una conducta negativa , que amb aquesta conducta ha acabat perjudicant a tot el grup. Consisteix en que l’Infant ha de deixar la situació molt millor que abans de realitzar la conducta negativa.

PRÀCTICA POSITIVA

Consisteix en realitzar una conducta adequada contrària a la que ha fet malament. Per exemple arreglar una cosa que has destrossat tu mateix, si et fan tornar-la a fer tu sol segurament la pròxima vegada t’ho pensaràs dos cops abans de trencar algo.

EMMOTLLAMENT  ( COGNITIVISTES)

Aquesta tècnica s’utilitza per aconseguir conductes difícils en els nens, que facin habilitats que són noves, que desconeixen, que no han fet mai. S’ha d’organitzar bé, seguir uns passos clars, i tenir un objectiu final. Aquests passos aniran de menor a major dificultat. Si ho fan bé, donar reforços positius.

ENCADENAMENT

Aquesta tècnica consisteix en anar encadenant conductes simples de menor a major dificultat. Les conductes simples ja estan apreses, ara s’enfoca a les més difícils.

ECONOMIA DE FITXES (Condicionament operant Skinner)

L’economia de fitxes és una tècnica que es podria considerar derivada del condicionament operant. Ja que utilitza com a base un reforç on després obtens una resposta. Gràcies a aquest tipus de condicionament els infants, aprenen a desenvolupar-se de manera eficient en una nova relació de contingències, que sí ho fa bé, obtindrà certs beneficis. És un sistema que està reglat, i s’han de seguir les normes bé, per què sinó no sorgeix efecte.

SUPRESSIÓ DEL REFORÇ

Els nens moltes vegades per cridar l’atenció fan rebequeries. Quan això succeeixi no has de donar-li importància, i quant estigui calmat/da anar cap a ell/a i prestar-li l’atenció. D’aquesta manera s’adonarà que amb els plors i amb els crits no aconsegueix res, en canvi de l’altre manera ho aconsegueix tot.

COST DE RESPOSTA

Es refereix a la total pèrdua d’un reforçador positiu, requereix una penalització. Una resposta determinada, abans ja pactada suposa la pèrdua d’algun tipus de reforçador. Es semblant al temps fora solament que en aquesta tècnica no s’especifica el temps que el reforçador necessita.

Ara toca pensar...

Un cop ja he parlat de les diferents tècniques de modificació de conducta toca la reflexió, crec que com a futures professionals és necessari disposar d’unes eines clares per enfrontar-nos a un nou grup. Eines pràctiques i immediates, per optimitzar la nostra feina i afrontar l’èxit a diari, a les nostres aules. Un repte que tindrem ara i al llarg de la nostra carrera com a mestres, aprenent dels nostres errors i aconseguint sortir endavant. Nosaltres no som psicòlogues però si que necessitem unes orientacions generals que ens siguin d’utilitat i que permetin que conductes no acceptades, canviïn. Hem de tenir present que a la nostra aula tenim una sèrie d’alumnes que formen part de la nostra societat, i avui en dia ens trobem amb una societat que està en constant canvi. Haurem d’aconseguir tenir la capacitat de poder donar a cada alumne el seu temps per a que es desenvolupi i ens mostri com és. Primer de tot quan tenim un nou grup hem d’observar quines són les conductes que hem de modificar. Quan són conductes individuals la feina és més fàcil, es complica quan apareixen conductes sostingudes per dinàmiques de grup, on ja no resulten tan òbvies. Per tant principalment la nostra missió principal és conèixer a cada un dels nostres Infants. Revisar l ’informació que tenim per obtenir dades rellevants, valorar el que disposem i anar per feina. Observarem factors com: genètics, ambientals, de temperament i afectius. A partir d’aquí ja tot ens resultarà més fàcil. I sobretot em de tenir present que NOSALTRES SOM ELS SEUS MODELS, per tant hem de ser conseqüents amb les nostres actituds i reaccions. Portar sempre el control i estar segures del que fem, ja que sinó ens perdran el respecte i després és molt més difícil recuperar-ho. Una mestra segura, que no dubta davant d’algunes situacions que pren, i al mateix temps es mostra afectiva, propera, tranquil·la i sense perdre els nervis davant de conductes dolentes que tenen els nens tot això farà que rebin el missatge. I si a més a més, els reforcem positivament, aconseguirem canviar conductes no agradables. Espero ser una mestra que els seus alumnes estiguin orgullosos, que aprenguin amb mi i jo aprengui amb ells.  

Quina línea metodològica educativa enfoca els meus propòsits?

“L’educació com agent de canvi”

I amb aquesta frase, resumeix el que penso que s’ha de fer, canviar. Primer de tot, som nosaltres, els adults qui em de canviar la nostra mentalitat. Obrir nous móns i deixar de banda el que coneixem, que no sempre és la millor sortida. Canviar el pensament de que sinó s’aprèn la teoria establerta no s’està aprenent res. Abandonar el temari establert per un editorial, centrar-nos en les curiositats dels nostres infants, les seves inquietuds. Canviar la manera de veure els Infants, escoltar-los, tenir-los present, que siguin ells mateixos que ens guiïn a nosaltres, que construeixin el seu propi aprenentatge. Canviar l’estructura de la classe, no pupitres només cap a una direcció, fer-la més real, que els nens tinguin més contacte, estructurar-ho de manera que els nens creïn els vincles entre ells. Canviar els llibres de text, per activitats manipulatives i d’experimentació.

La realitat és que en els últims anys es respira la necessitat del canvi, els Infants ho demanen a crits, i les mestres ho intenten, però hi ha una gran distància del que els alumnes poden i tenen interès i el que les institucions escolars donen. Aquestes,  no tenen els plans adequats, realment, no pensen en la necessitat dels Infants.

Com m’agradaria l’escola del futur?

-          ESCOLA: Amb unes bases culturals, no solament centrada en ensenyar conceptes i continguts. On els coneixements estiguin per tot arreu, on els propis nens construeixin el seu propi aprenentatge, que siguin ells mateixos que debateixin quins són els seus dubtes les seves curiositats...

-          MESTRES: Que aconsegueixin escoltar els seus alumnes. Que siguin els que disposin d’eines , que els proposin mètodes per desenvolupar el seus coneixements. Mestres que estiguin en constant moviment, flexibles, innovadors, am ganes de canvi i que els seus alumnes aprenguin amb ganes.

-          FAMÍLIES: Que formin part de l’aprenentatge dels seus nens. Que aprenguin i es coneguin bé. Que estiguin en aquest procés.

-          EDUCACIÓ PER TOTS: Tots han de formar part d’aquest procés i d’aquesta educació, tots són necessaris per a que creixin feliços i amb amor. Tots s’ho mereixen.

Repassada dels autors...

Conductistes: Els autors més destacats són à Watson com el pare del conductisme clàssic, després estaria  Paulov amb la seva teoria del “condicionament clàssic” i Skinner amb la seva teoria del “condicionament operant”.

Condicionament clàssic:  Paulov feia unes investigacions observables simples. Les feia amb animals, on no els feia realitzar cap funció voluntària, sinó que reaccionaven de manera instintiva davant d’un estímul. Apareix ESTÍMUL-RESPOSTA. Això amb els nens és l’estímul que el motiva a que aprengui. A partir de dissenyar la situació que crea l’aprenentatge, el nen respon, és a dir, aprèn.

Es considera que la presència o absència de determinades conductes, tant adequades com disruptives son apreses per l’individu, conscient o inconscientment, en funció de l’ interacció d’aquestes quatre determinants:

-          Els agents biològics del passat.

-          Els agents biològics actuals.

-          La historia de l’aprenentatge de l’individu.

-          Les condicions ambientals momentànies.

Condicionament operant: Amb Skinner, on també es feia els experiments amb animals, però a diferencia del clàssic aquí sí que realitza una acció. Per tant l’animal es un element participatiu. Per tant cap als nens consisteix en reforçar de forma positiva si són conductes que volem que es repeteixin, o si son conductes disruptives fer que desapareguin.

Cognitivistes: Sorgeixen com a resposta a les teories conductistes. Ja no serà la coneguda “tabula rassa” sinó que ja hi ha un potencial. Per als cognitius el nen construeix, consideren que hi ha altres processos: la memòria, l’atenció, la intel·ligència... que influeixen en el procés d’ensenyament- aprenentatge. Com a mestre el que has de fer és un procés d’investigació-acció.  És a dir t’avalues a tu mateix, agafes la informació utilitzada, t’investigues i comproves que has de fer per millorar. Piaget va ser un dels autors destacats, el que vol fer és intentar explicar el que és la intel·ligènciaà  EPISTEMOLOGIA GENÈTICA. Una de les propietats fonamentals de l ’intel·ligència segons Piaget era destacar l’activitat del nen en l’adquisició del coneixement sobre els factors del medi. Quant més s’adapta a aquest entorn, més connexions intel·lectuals farà. Segons la manera que el nen processa l ’informació i entén el món que l’envolta desenvoluparà un determinat tipus de conducta.

Ausubel à APRENENTATGE SIGNIFICATIU , els nous coneixements s’incorporen a l’estructura cognitiva del nen. Això s’aconsegueix si el nen relaciona els nous coneixements amb els que ja tenia. Així si es relaciona el que ja es tenia amb lo nou, farà que es quedi en la memòria i per tant haurem aconseguit que hi hagi aprenentatge.

Vygotsky à fa aportacions sobre la socialització en els processos cognitius superiors i la importància de la Zona de Desenvolupament Pròxim.

(ZDP)= És el moment de l’aprenentatge, es el punt entre el que sap i el que no sap.

Aquest autor es centra en que el medi social es un element imprescindible per l’aprenentatge. On unifica el comportament i la ment

Brunner à APRENENTATGE PER DESCOBRIMENT, procés actiu de construcció i associació. El mestre ha de motivar als seus alumnes a que ells mateixos descobreixin les relacions entre els conceptes i que ho construeixin. Diu que l’estructura cognitiva prèvia de l’alumne ( els seus models mentals i els seus esquemes) són un factor essencial d’aprenentatge. Això li donarà una significació i organització de les seves experiències.

Constructivisme:

El constructivisme és el model que manté que una persona, tant en els aspectes cognitius, socials i afectius del comportament, no és solament un producte de l’ambient sinó una CONSTRUCCIÓ PRÒPIA que es produeix dia a dia amb els factors de l’ambient i el resultat de les disposicions internes de cada individu. El coneixement és una construcció del esser humà, gràcies als esquemes que ja té i els que va creant.

CONDUCTES DE MESTRES CONSTRUCTIVISTES:

◊    Estimulació i acceptació de l’iniciativa dels estudiants.

◊    Utilitzar materials manipulatius, interactius i físics.

◊    Utilitzar termes constructius com: classificar, analitzar, predir i crear.

◊    Estimular als alumnes i dialogar amb ells i amb la resta de mestres

◊    Estimular la curiositat dels alumnes amb preguntes obertes i profundes.

◊    Com a mestra autoevaluar-se per saber en que t’equivoques i millorar.

 

EL CONSTRUCTIVISME ÉS LA CLAU PER OBTENIR L’ÈXIT TANT EN LA CARRERA COM A MESTRA, COM EN LES NOSTRES VIDES.

 

 

 

 

 

 

 

 

La meva visió....

Ja tornem a ser aquí! Primer de tot….

Comencem nou curs, noves expectatives, noves emocions, noves amistats, retrobaments, nous maldecaps... amb il·lusió però, encara, que no deixen de ser maldecaps!

Quina bona notícia que tinc per començar aquest nou curs, per fi m’han fet fixa a la guarderia que estic!i en els temps que corren..., ha estat com s’hi m’hagués tocat la loteria... Però com sempre en aquesta vida, hi ha la part agredolça , no puc assistir a les classes de matí! I aquí tenim la nostra estimada, assignatura de psicologia, vaig pensar que, com és una assignatura que m’agrada, no tindria massa problema... però m’està costant, déu n’hi do! Més que res es l ’impotència que dóna no poder gaudir-la com voldries. Però aquí estem! Ja tornem a ser aquí! I m’ha costat molt arribar on estic per a llençar la tovallola tan aviat! Així que endavant....!

Psicologia Educativa

Vull començar explicant que significa per mi la psicologia... Psicologia és l’estudi científic del comportament humà i els processos mentals. Estudia la conducta i l’experiència de com els essers humans i els animals, senten, pensen, aprenen i coneixen per poder adaptar-se al medi on viuen. Per altra banda el concepte d’educació pot dir-se que és el procés de socialització, on la societat transmet de forma organitzada i sistemàtica els seus coneixements que han estat “acumulats en el temps”, les aptituds i els valors a les noves generacions futures.

Així doncs, podem comprovar que aquests dos conceptes van agafadets de la mà, ja que tots dos tenen a veure amb l’aprenentatge. En l’educació s’utilitzen diverses estratègies i mètodes per estimular l’ assimilació de conceptes pels alumnes, on a la vegada gràcies a aquestes estratègies s’adaptaran millor en el medi social en el que conviuen. La psicologia li ofereix a l’educació tècniques per modificar conductes que no estan acceptades per la nostra societat, i s’intenta evitar-les o eliminar-les. Per tant la psicologia et dóna les eines i l’educació les transmet. De fet tenen tanta relació que són un sol, un TOT.

Aquesta primera entrada del meu blog, d’aquest segon curs, ens parla d’això ,de la Psicologia Educativa  i de com s’ha d’utilitzar per la prevenció de problemes futurs amb els nostres alumnes.

Conèixer les aportacions d’autors que han deixat petjada en l’ història és important per entendre i detectar situacions que passen a diari a les aules. Com a futura mestra aquests autors que estic estudiant tant al cicle superior com ara mateix a la Universitat t’omplen de coneixement profund i et donen les eines per a que puguis ajudar al desenvolupament positiu dels nens que tindràs.

Els continguts i temes prioritaris de la psicologia de l’educació, on a, Infantil, es poden adaptar força bé són:

1.      Els processos de canvi comportamental à cada nen té unes característiques pròpies, i té el seu ritme. Per tant necessiten activitats diferents. Els ritmes s’han de respectar sempre i ser molt flexibles. I mantenir el teu grup classe motivat, tant tu mateixa com els teus nens.

2.      Factors o variables que condicionen els processos de canvi comportamental à Els models d’aprenentatge i models d’intervenció més adequats. I l’ambient docent. ( relacions entre mestres, relacions alumnes, influencies..)

Un cop dit això, podem centrar-nos en les diverses teories que hem de conèixer per a poder adaptar-les a les necessitats dels nostres infants. Tot i que tenen diferents línies metodològiques cal a dir, que tots en aporten alguna cosa. Uns més que altres, però tots són importants, i ens serviran per determinades situacions, que ja ens hem trobat i ens trobarem. Farem una breu explicació de cadascuna:

PLURALISME EPISTEMOLÒGIC

1.      Conductismeà El conductisme va néixer amb Watson , que és el que ens parla del “Estímul-Resposta”, i on parla que la ment és una tabula rassa, naixem sense saber res. Per aquests autors la ment i els processos mentals, no podien ser estudiats científicament per què no són observables. Es per això que estudiaven els estímuls i les respostes, que allò, sí que era observable. Desenvolupant teories com la del conductisme clàssic, i el conductisme operant. ( Ivan Pavlov, Skinner)  Però es clar no van estudiar els processos mentals, i és important.

     Cal a dir que aquesta teoria la utilitzem a diari a les nostres aules com estímul per reforçar conductes positives que han fet els nostres infants, o bé per evitar que tornin a fer algunes conductes que no han fet bé. A base de reforços positius, aconseguim repetició de conductes.

2.      Orientació cognitiva à És una mica una contraposició del conductisme. No els agrada la idea de que la conducta és solament una resposta d’un estímul, pensen que és molt més. Per ells és un canvi relatiu en els nostres esquemes mentals, provocats per les experiències, i als esquemes mentals que ja tenies. Aquesta teoria s’interessa per la forma en que la ment humana pensa i aprèn. Un dels autors estrella del cognitivisme és Piaget . Funcions bàsiquesà Organització ( etapes de coneixement que porten a comportaments diferents), Adaptació, Assimilació ( incorpora informació a la que ja té), Acomodació ( modifica l’organització que ja tenia)

A les aules s’utilitza aquesta manera de fer, per què deixem que el nen creï un altre esquema dins la seva ment del que tenia abans. Per exemple un nen ja sap que és un cargol, però si portem informació tots del que és un cargol, ell anirà acomodant i assimilant dins del seu cap aquesta nova informació, per tant haurà canviat el seu esquema. Aquests aprenentatges són molt efectius, sobretot per què tenen en compte que el nen és el responsable del seu propi aprenentatge. Aquí nosaltres com a mestres, hem de potenciar aquest aprenentatge autònom.

Per acabar jo diria que lo principal és que el nen, el que hagi après de nou, sàpiga quan i com ho ha d’aplicar.

3.      Orientació psicosocial à Aquests estudien el auto coneixement de l’alumne i a la vegada com funciona el seu entorn social. S’estudia les relacions interpersonals que existeixen entre ser humà i el seu medi. Tot això amb la finalitat de que millori la seva pràctica educativa.

-          Teories del psicoanàlisis: Nelson.

-          Teories humanistes ( Dinàmiques de grup)

-          Inclús teories ecològiques

-          Pedagogia sistèmica ( Gestalt)

El que es vol, és, ajudar al nen des de ben petit al que és el seu auto coneixement. Estudien els rols ( el professor, les expectatives...), com interaccionen entre els seus companys, la personalitat, emocions, sentiments, com ens veiem nosaltres mateixos (autoconcepte, autoestima...) i ens donaran eines per a poder afrontar problemes, conflictes i evolucionar en aquesta societat que vivim.

4.      Orientació ecològica à El seu representant és en Brofrenbrenner, on ens explica quins efectes pot produir en els individus l’ influència del seu ambient, i com afecta al seu desenvolupament. Ens parla de quatre sistemes: Microsistema ( el que més afecta al nen, més proper) , Mesosistema,( Seria el vincle entre els microsistemes) Exosistema ( engloba els dos sistemes anteriors)  i Macrositema (tot el que és compartit per tots, englobaria a tots els sistemes) . Aquestos, depenen uns dels altres i estan interrelacionats.

Aquesta teoria és molt bona, ja que quant tu coneixes, com a mestre, l’entorn del teu alumne, i coneixes amb qui viu, com, amb qui es relaciona etc... pots entendre comportaments i buscar solucions. Ja moltes coses que com a mestre no podràs solucionar ni controlar, però, pot ser, millorar. I amb això ja em avançat molt.

 Com a futura mestra el saber que has pogut ajudar una mica al teu alumne,encara que sigui molt poquet, per mi, jo, ja hauré aconseguit el meu  propòsit, i em sentiré orgullosa d’haver escollit aquest camí.