Segona reflexió...Psicologia

Tècniques de modificació de conducta...

Avui faré la segona entrada, així que vull  parlar de les tècniques de modificació de conducta.

CONDUCTAà Modalitat que té una persona per comportar-se d’una manera o d’una altre, en diversos àmbits de la seva vida. Sinònim de comportament, ja que es refereix a accions que desenvolupa un subjecte davant els estímuls que rep i els vincles que estableix amb el seu entorn.

+ A l’aula sorgeixen milions de conductes a diari per part dels infants. Hi ha conductes que com adults haurem de premiar per a que es repeteixin i altres que haurem d’aconseguir que s’eliminin. Les conductes que no ens agraden seran precisament les que provoquen malestar a l’aula i desequilibren el grup. Aquest tipus de conductes apareixen en els Infants quan tenen dificultats per adaptar-se al medi, quan volen cridar l’atenció, i per altres motius. Llavors existeixen un tipus de tècniques que podem utilitzar.

Quan estem a l’aula i comprovem que hi ha algun “problema de conducta”per part d’algun infant hem de pensar:

·         Saber si el nen té algun problema fora del centre. Per exemple si els seus pares tenen problemes econòmics i discuteixen a casa, si s’estan separant...

·         Tenir per escrit el comportament del nen, enregistrat per veure l’evolució. Si es repeteix, si va millorant..

·         On es produeix, pot ser que el comportament només el tingui a la classe amb tu, i en canvi en altres moments, com a l’hora del menjador no li passi.

·         Tenir apuntat quines actuacions estem desenvolupant, quina tècnica utilitzem.

·         Com actua l’Infant davant de les nostres indicacions, si respon bé, si haurem de canviar la tècnica...

Sempre hem de tenir en compte que cada nen és un món, això ens serveix com a base per conèixer el nostre grup. Sempre registrant tot amb els diferents registres d’observació. Com a mestra ens ajudarà a aprendre com actuem en diferents situacions,  si ens ha servit, si ho podem utilitzar en un altre moment, en què ens hem equivocat...

TEMPS FORA DE REFORÇAMENT

Aquesta tècnica de temps fora, consisteix en, aïllar el nen en un lloc que no hi hagi massa estímuls, durant un petit període de temps.

Tècnica que no s’ha d’abusar i que s’ha d’utilitzar quant l’Infant no fa cas a cap indicació. Mai abusar del temps que el nen està fora del grup.

Aquesta tècnica sempre l’hem de presentar com a conseqüència d’una conducta, no com un càstig.

REFORÇ POSITIU

Tècnica utilitzada quant un nen fa cas donar-li un premi per a que ho torni a repetir. Genera autoestima als nens. S’elogia conductes concretes per evitar que s’oblidin. Cal tenir molta credibilitat si dius que donaràs un premi si fan tal cosa, has de ser conseqüent sinó perds el respecte.

SISTEMA DE DIRECCIÓ DE CONDUCTA MITJANÇANT CONTRACTE

Aquesta tècnica es de caràcter individual, on s’estableix un contracte real per escrit entre el nen i la seva educadora. El nen ha de ser partícip d’aquesta acció, hi ha d’haver un acord entre les dues parts, i la penalització també. Per a que sigui una tècnica efectiva no serveix només l’escrit sinó també fer-li recordar que existeix aquell contracte.

TUTORIA D’UN COMPANY

Consisteix en ajudar-se entre iguals. Tècnica molt enriquidora, ja que l’ interacció entre alumnes és una font d’aprenentatge, i permet l’adquisició d’habilitats socials importants per la societat en la que viuen. Els alumnes fan un paper mediador en l’aprenentatge dels seus companys.

SOBRECORRECCIÓ SUSTITUTIVA

Tècnica utilitzada quan el nen ha tingut una conducta negativa , que amb aquesta conducta ha acabat perjudicant a tot el grup. Consisteix en que l’Infant ha de deixar la situació molt millor que abans de realitzar la conducta negativa.

PRÀCTICA POSITIVA

Consisteix en realitzar una conducta adequada contrària a la que ha fet malament. Per exemple arreglar una cosa que has destrossat tu mateix, si et fan tornar-la a fer tu sol segurament la pròxima vegada t’ho pensaràs dos cops abans de trencar algo.

EMMOTLLAMENT  ( COGNITIVISTES)

Aquesta tècnica s’utilitza per aconseguir conductes difícils en els nens, que facin habilitats que són noves, que desconeixen, que no han fet mai. S’ha d’organitzar bé, seguir uns passos clars, i tenir un objectiu final. Aquests passos aniran de menor a major dificultat. Si ho fan bé, donar reforços positius.

ENCADENAMENT

Aquesta tècnica consisteix en anar encadenant conductes simples de menor a major dificultat. Les conductes simples ja estan apreses, ara s’enfoca a les més difícils.

ECONOMIA DE FITXES (Condicionament operant Skinner)

L’economia de fitxes és una tècnica que es podria considerar derivada del condicionament operant. Ja que utilitza com a base un reforç on després obtens una resposta. Gràcies a aquest tipus de condicionament els infants, aprenen a desenvolupar-se de manera eficient en una nova relació de contingències, que sí ho fa bé, obtindrà certs beneficis. És un sistema que està reglat, i s’han de seguir les normes bé, per què sinó no sorgeix efecte.

SUPRESSIÓ DEL REFORÇ

Els nens moltes vegades per cridar l’atenció fan rebequeries. Quan això succeeixi no has de donar-li importància, i quant estigui calmat/da anar cap a ell/a i prestar-li l’atenció. D’aquesta manera s’adonarà que amb els plors i amb els crits no aconsegueix res, en canvi de l’altre manera ho aconsegueix tot.

COST DE RESPOSTA

Es refereix a la total pèrdua d’un reforçador positiu, requereix una penalització. Una resposta determinada, abans ja pactada suposa la pèrdua d’algun tipus de reforçador. Es semblant al temps fora solament que en aquesta tècnica no s’especifica el temps que el reforçador necessita.

Ara toca pensar...

Un cop ja he parlat de les diferents tècniques de modificació de conducta toca la reflexió, crec que com a futures professionals és necessari disposar d’unes eines clares per enfrontar-nos a un nou grup. Eines pràctiques i immediates, per optimitzar la nostra feina i afrontar l’èxit a diari, a les nostres aules. Un repte que tindrem ara i al llarg de la nostra carrera com a mestres, aprenent dels nostres errors i aconseguint sortir endavant. Nosaltres no som psicòlogues però si que necessitem unes orientacions generals que ens siguin d’utilitat i que permetin que conductes no acceptades, canviïn. Hem de tenir present que a la nostra aula tenim una sèrie d’alumnes que formen part de la nostra societat, i avui en dia ens trobem amb una societat que està en constant canvi. Haurem d’aconseguir tenir la capacitat de poder donar a cada alumne el seu temps per a que es desenvolupi i ens mostri com és. Primer de tot quan tenim un nou grup hem d’observar quines són les conductes que hem de modificar. Quan són conductes individuals la feina és més fàcil, es complica quan apareixen conductes sostingudes per dinàmiques de grup, on ja no resulten tan òbvies. Per tant principalment la nostra missió principal és conèixer a cada un dels nostres Infants. Revisar l ’informació que tenim per obtenir dades rellevants, valorar el que disposem i anar per feina. Observarem factors com: genètics, ambientals, de temperament i afectius. A partir d’aquí ja tot ens resultarà més fàcil. I sobretot em de tenir present que NOSALTRES SOM ELS SEUS MODELS, per tant hem de ser conseqüents amb les nostres actituds i reaccions. Portar sempre el control i estar segures del que fem, ja que sinó ens perdran el respecte i després és molt més difícil recuperar-ho. Una mestra segura, que no dubta davant d’algunes situacions que pren, i al mateix temps es mostra afectiva, propera, tranquil·la i sense perdre els nervis davant de conductes dolentes que tenen els nens tot això farà que rebin el missatge. I si a més a més, els reforcem positivament, aconseguirem canviar conductes no agradables. Espero ser una mestra que els seus alumnes estiguin orgullosos, que aprenguin amb mi i jo aprengui amb ells.  

Quina línea metodològica educativa enfoca els meus propòsits?

“L’educació com agent de canvi”

I amb aquesta frase, resumeix el que penso que s’ha de fer, canviar. Primer de tot, som nosaltres, els adults qui em de canviar la nostra mentalitat. Obrir nous móns i deixar de banda el que coneixem, que no sempre és la millor sortida. Canviar el pensament de que sinó s’aprèn la teoria establerta no s’està aprenent res. Abandonar el temari establert per un editorial, centrar-nos en les curiositats dels nostres infants, les seves inquietuds. Canviar la manera de veure els Infants, escoltar-los, tenir-los present, que siguin ells mateixos que ens guiïn a nosaltres, que construeixin el seu propi aprenentatge. Canviar l’estructura de la classe, no pupitres només cap a una direcció, fer-la més real, que els nens tinguin més contacte, estructurar-ho de manera que els nens creïn els vincles entre ells. Canviar els llibres de text, per activitats manipulatives i d’experimentació.

La realitat és que en els últims anys es respira la necessitat del canvi, els Infants ho demanen a crits, i les mestres ho intenten, però hi ha una gran distància del que els alumnes poden i tenen interès i el que les institucions escolars donen. Aquestes,  no tenen els plans adequats, realment, no pensen en la necessitat dels Infants.

Com m’agradaria l’escola del futur?

-          ESCOLA: Amb unes bases culturals, no solament centrada en ensenyar conceptes i continguts. On els coneixements estiguin per tot arreu, on els propis nens construeixin el seu propi aprenentatge, que siguin ells mateixos que debateixin quins són els seus dubtes les seves curiositats...

-          MESTRES: Que aconsegueixin escoltar els seus alumnes. Que siguin els que disposin d’eines , que els proposin mètodes per desenvolupar el seus coneixements. Mestres que estiguin en constant moviment, flexibles, innovadors, am ganes de canvi i que els seus alumnes aprenguin amb ganes.

-          FAMÍLIES: Que formin part de l’aprenentatge dels seus nens. Que aprenguin i es coneguin bé. Que estiguin en aquest procés.

-          EDUCACIÓ PER TOTS: Tots han de formar part d’aquest procés i d’aquesta educació, tots són necessaris per a que creixin feliços i amb amor. Tots s’ho mereixen.

Repassada dels autors...

Conductistes: Els autors més destacats són à Watson com el pare del conductisme clàssic, després estaria  Paulov amb la seva teoria del “condicionament clàssic” i Skinner amb la seva teoria del “condicionament operant”.

Condicionament clàssic:  Paulov feia unes investigacions observables simples. Les feia amb animals, on no els feia realitzar cap funció voluntària, sinó que reaccionaven de manera instintiva davant d’un estímul. Apareix ESTÍMUL-RESPOSTA. Això amb els nens és l’estímul que el motiva a que aprengui. A partir de dissenyar la situació que crea l’aprenentatge, el nen respon, és a dir, aprèn.

Es considera que la presència o absència de determinades conductes, tant adequades com disruptives son apreses per l’individu, conscient o inconscientment, en funció de l’ interacció d’aquestes quatre determinants:

-          Els agents biològics del passat.

-          Els agents biològics actuals.

-          La historia de l’aprenentatge de l’individu.

-          Les condicions ambientals momentànies.

Condicionament operant: Amb Skinner, on també es feia els experiments amb animals, però a diferencia del clàssic aquí sí que realitza una acció. Per tant l’animal es un element participatiu. Per tant cap als nens consisteix en reforçar de forma positiva si són conductes que volem que es repeteixin, o si son conductes disruptives fer que desapareguin.

Cognitivistes: Sorgeixen com a resposta a les teories conductistes. Ja no serà la coneguda “tabula rassa” sinó que ja hi ha un potencial. Per als cognitius el nen construeix, consideren que hi ha altres processos: la memòria, l’atenció, la intel·ligència... que influeixen en el procés d’ensenyament- aprenentatge. Com a mestre el que has de fer és un procés d’investigació-acció.  És a dir t’avalues a tu mateix, agafes la informació utilitzada, t’investigues i comproves que has de fer per millorar. Piaget va ser un dels autors destacats, el que vol fer és intentar explicar el que és la intel·ligènciaà  EPISTEMOLOGIA GENÈTICA. Una de les propietats fonamentals de l ’intel·ligència segons Piaget era destacar l’activitat del nen en l’adquisició del coneixement sobre els factors del medi. Quant més s’adapta a aquest entorn, més connexions intel·lectuals farà. Segons la manera que el nen processa l ’informació i entén el món que l’envolta desenvoluparà un determinat tipus de conducta.

Ausubel à APRENENTATGE SIGNIFICATIU , els nous coneixements s’incorporen a l’estructura cognitiva del nen. Això s’aconsegueix si el nen relaciona els nous coneixements amb els que ja tenia. Així si es relaciona el que ja es tenia amb lo nou, farà que es quedi en la memòria i per tant haurem aconseguit que hi hagi aprenentatge.

Vygotsky à fa aportacions sobre la socialització en els processos cognitius superiors i la importància de la Zona de Desenvolupament Pròxim.

(ZDP)= És el moment de l’aprenentatge, es el punt entre el que sap i el que no sap.

Aquest autor es centra en que el medi social es un element imprescindible per l’aprenentatge. On unifica el comportament i la ment

Brunner à APRENENTATGE PER DESCOBRIMENT, procés actiu de construcció i associació. El mestre ha de motivar als seus alumnes a que ells mateixos descobreixin les relacions entre els conceptes i que ho construeixin. Diu que l’estructura cognitiva prèvia de l’alumne ( els seus models mentals i els seus esquemes) són un factor essencial d’aprenentatge. Això li donarà una significació i organització de les seves experiències.

Constructivisme:

El constructivisme és el model que manté que una persona, tant en els aspectes cognitius, socials i afectius del comportament, no és solament un producte de l’ambient sinó una CONSTRUCCIÓ PRÒPIA que es produeix dia a dia amb els factors de l’ambient i el resultat de les disposicions internes de cada individu. El coneixement és una construcció del esser humà, gràcies als esquemes que ja té i els que va creant.

CONDUCTES DE MESTRES CONSTRUCTIVISTES:

◊    Estimulació i acceptació de l’iniciativa dels estudiants.

◊    Utilitzar materials manipulatius, interactius i físics.

◊    Utilitzar termes constructius com: classificar, analitzar, predir i crear.

◊    Estimular als alumnes i dialogar amb ells i amb la resta de mestres

◊    Estimular la curiositat dels alumnes amb preguntes obertes i profundes.

◊    Com a mestra autoevaluar-se per saber en que t’equivoques i millorar.

 

EL CONSTRUCTIVISME ÉS LA CLAU PER OBTENIR L’ÈXIT TANT EN LA CARRERA COM A MESTRA, COM EN LES NOSTRES VIDES.