Primer de tot vull fer una valoració general
de l’assignatura. Doncs, des de el meu punt de vista ha estat com una vàlvula
d’escap, ja que eren tardes de fer dibuixos a consciència però amb xerrada amb
les amigues, amb somriures, i sense pressions. La Carmen ha estat una mestra
conciliadora, humil, i noble. Una persona que sempre et saluda amb un somriure
i que t’entén i fa les coses amb il·lusió fa que et resulti molt còmode anar a
classe. Hi ha hagut moments que no podíem més, treballar i adaptar-ho a la vida
d’estudiant es fa molt difícil i saber que tens unes hores a la setmana d’una
assignatura que es fa divertida es d’agrair. Així que la valoració general per
mi és molt POSITIVA!
Ara comentaré quina làmina és la que més m’ha agradat:
Doncs la que més em va agradar i la que vaig
fer amb més ganes va ser amb ceres. Primer de tot cal dir que les ceres
m’agraden, treballo amb nens des de fa anys i actualment estic en una escoleta
i les ceres són un recurs diari per pintar. La quantitat de colors que tenen i
les formes que pots fer m’agraden molt. La que vaig fer amb més ganes va ser la
que s’utilitzava primer fent com una base i retallar-la per parts. Un cop ho
tenies tot retallat amb el dit anaves estirant com els colors, i es quedava un
marca compacta difuminada molt curiosa. Em va agradar fer el bolet, per crear
una portada per un llibre infantil. I el vaig denominar el bolet fredolic.
La làmina que més m’ha
sorprès...
Va ser de les primeres, que havíem de fer un
home muntat a cavall però a l’inrevés fixant-nos en les línies sense pensar en
com quedaria el final. I quant vaig girar la làmina em vaig sorprendre molt del
resultat. A més em va resultar molt relaxant fer-ho, per què mentre estàs
pendent de fer les línies, estàs tant concentrada que la resta de coses que has
de fer a la vida, com recollir la casa que està feta un fàstic, o anar al súper
abans de les nou per què no tens res per sopar... en aquell moment no ho
penses. I et relaxa el cap i la ment, que en aquest món d’ anar sempre amb
presses, s’agraeix.
La següent làmina que me sento sorpresa amb el
resultat es quan vaig haver de pintar a la Zineb, em va encantar, i ja no tan
sols per què hi ha cap a ella una estima especial, sinó per què mirava la
làmina i es veia que era la Zineb, és com que havia captat la seva essència. Em
va agradar molt, i tenir la làmina com a record i fer una memòria d’aquells
moments segurament serà molt bonic.
Per finalitzar la que menys m’ha motivat...
No vull dir que no m’hagi agradat, per què
sincerament no hi ha hagut cap làmina que no m’hagi agradat fer, però la que em
va resultar més pesada, i em va bloquejar una mica, va ser la de la pintura
xinesa. Fer 16 quadrets amb un mateix material se’m va fer una mica “pesadete”,
però gràcies a les meves companyes, vam fer equip, i el que pensava una potser
l’altre no, i així entre totes vam aconseguir acabar-la amb 16 diferents!
Així que aquí queda el meu comentari sobre una
assignatura que em deixa un bon sabor de boca! Gràcies
Carme!!!